[ Soy.... ]
	(EL FINAL DE LA VIDA) EL GRAN CAP DE WASHINGTON ENS ENVIA UN MISSATGE DIEN QUE DESITJAVA COMPRAR LES NOSTRES TERRES.QUI POT COMPRAR O VENDRE L´ESCALFOR DE LA TERRA? No ens ho sabem imaginar: si nosaltres no som amos ni de la frescor de l´aire ni de la lluÏssor de l´aigua, com podria comprar-nos-la ell? Cada agulla brillant dels avets, cada platja de sorra,cada clariana de bosc. És sagrat per el pensar i el sentit del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del pell roja. La gran àliga és la nostra germana, el llop, el cérvol, el cavall són els nostres germans. L´aigua cristal-lina que brilla en els rius és la sang dels nostres avantpassats, i els reflexos passatgers de les aigües clares són els fets i tradicions que refereix el meu poble. Ens sentim alegres en aquest bosc; no sé per què. Però vivim diferent de vosaltres. L´home no entén com pensem. La terra no és germana, sinó sa enemiga. Famolenc se l´empassarà i no en deixarà res, tan sols un desert. El que esdevé als animals, esdevé a les persones. Totes les coses estan estretament unides. L´home no va crear el teixit de la vida, tan sols és fil, i jo soc un salvatge, i és així com jo entenc les coses. Continueu contaminant el vostre llit, i una nit morireu en la vostre caiguda. Quan la gran àliga se n´hagi anat i l´ultim racó del bosc estigui envaït pel soroll de les persones. Quan desaparegui el bosc espès, i la visió dels turons estigui embrutada pels fils parlants, això significarà dir adéu. EL FINAL DE LA VIDA I EL COMENÇAMENT DE LA SUPERVIVÈNCIA. Quan l´ultima pell roja d´aquesta terra desaparegui, i el seu record sigui tan sols l´ombra d´un núvol passatger, que travessà les planúries, encara serà viu l´esperit dels meus avantpassats. Puix ells i elles estimaven com el nadó estima el batec del cor de la seva mare.......de la seva mare.......DE LA SEVA MARE. INADAPTATS.