Diario personal de deft

13 de Octubre 2008

Votar fotos

DeFT: LiViNG A LIe... Say Goodbye. Check My Diary

Hay un total de 27 mensajes distribuidos en 6 páginas.

Mi diario
10 de Junio, 2005

Estado de ánimo Hundido

*Sweet Angel Of Mine*

Sweet heart beating softly
Sweet blood running fast
Sugar is made of your chest
Hope your eyes inspire

Sweet star shining clear
blind the dark eyes who look
above the sky where you are settle
under your heaven you are high

Sweet are the words you spoken
Sugar is the saliva you give
When your tongue invade any
mouth and move itself
up down top to bottom
she feels your sugar around

PS: Improvisada. Espero que no tenga muchas faltas

Mi diario
07 de Noviembre, 2004

Estado de ánimo Deprimido

11 Set 2004

|!*!| DIADA DEL 11 DE SETEMBRE |!*!|

Amics, vull convidar-vos per un passeig de la nostra història. No només la catalana sinó també la d'Espanya. Tots som fills de la mateixa terra... Uns senten més admiració pels colors d'una bandera i els altres per l'esperit d'una corona... Jo em sento català fins a la medul·la, però amb el temps me n'he adonat de que ningú es bo. Tots som dolents i... això ens marca.. per Tant, demà celebrarem la nostra derrota amb orgull. Perquè encara que siguem invencibles, els nostres exèrcits van cedir contra tants invasors i traïdors...

Cada any veiem una mica més lluny aquell 11 de setembre de 1714 que va marcar la nostra història col·lectiva i que continua marcant-la. La Diada Nacional, també la d’enguany, ens porta a la memòria uns fets que segrestaren les nostres llibertats nacionals i, a la vegada, aquests mateixos fets ens estimulen a recuperar, sense defallir, la nostra llibertat global. Celebrem que, malgrat tot, som un poble que ha tingut la voluntat de no sucumbir, que vol viure el present i que opta per orientar els seus passos cap als horitzons que el portin a la plena vida que ha de tenir un poble alliberat.

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Això feu empitjorar les relacions entre corona i estats. El govern centralista explotà cada cop més els seus privilegis fins a deixar Catalunya seca, però gràcies a això el poble català va continuar lluitat i oferint el doble del que se li exigia, d'aquí que siguem pioners en tantes coses. I llavors ens diuen garrepes? jaja!!! x"DDD

Després d'anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s'hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.

Que consti que amb el paràgraf superior no hi estic gaire d'acord. Tothom veu Francisco Franco com un tirà. Jo per el que he anat aprenent i estudiant, i m'han dit.. A lo millor tots els dictadors fossin tan "dolents" com ell. La gent només es fica amb la dreta, amb el feixisme, amb el capitalisme. Quants comunistes hi ha que són més rics que un petit burgès? Per l'amor de Déu. No m'agrada la política, però només es recorda la gent pels seus crims. Franco va ser dolent si, i companys un cagat. Viure a l'exili mare meva...

Em fa vergonya el que sento sobre la segona república. Mataven capellans, monges, joves estudiants de seminari pel simple fet de ser religiosos. No son vides humanes doncs? NI mereixen viure? Cap ideologia mereix una vida. Cap pensament. Cap acte justifica el que s'ha comès. El segle XX serà recordat com pel segle de la barbàrie. El segle on l'esperit animal va ressorgir per exterminar la seva espècie. Ningú ha de deixar-se manar per un superior. NI anar contra la seva voluntat. NI tenir fe cega en algú.

I ara si llegeix això algun catalanista, independentista, "niñato" que només sap treure l'estelada i cridar "Catalunya lliure" sense saber res d'història. O només sap el que li han explicat colegues, amics o familiars. Que respecti, perquè d'això es tracta. JO només dic el que penso, sóc català com ningú. Parlo català en la intimitat i en públic, i també miro de fer-me entendre (als cada cop més freqüents) "estrangers".

Si algú està lliure de culpa, que tiri la primera pedra. Que la gent pensi en la moral, si es que existeix. Que la gent visqui i deixi viure.. Això ja és més difícil eh? Que tothom conversi els seus somnis.. perquè algun dia es podrien fer realitat. Tothom explica la seva versió. I només qui l'ha fet.. sap la veritat. Però, si les agafem totes i busquem la meitat.. podem imaginar nosaltres la resta. D’assassins n'hi ha hagut de tots els colors. Blaus, grocs, rossos i rojos.

Vivim el dia a dia recordant el nostre passat. Catalunya no et mereixes el que està passant.. Ningú es mereix cap patiment.. I només pensem en política quan al món la fam s'emporta la gent. Certs cantants justifiquen la massacre comesa pels "Txetxens" a Rússia. Quins collons! Puto desgraciat d'alejandro sanz. A sobre que cantes com el cul, val mes que no obris la boca per parlar. Cada dia es posen contra Estats Units (jo també ho faig). Tot i ser una democràcia - dictatorial, sabem que no ens faran res. Però ningú ha fet cap acte contra la massacre... de 200 nens assassinats. Infants que han pagat el que va fer la història. Els abusos que va cometre Rússia contra aquell poble. Cal recordar però.. que molts països estaven aliats al nazisme, si, els txetxens i altres més propers volien la independència. (Letonia, Estonia, Lituania).

ARA QUI SON ELS BONS? ELS QUE MATEN PRIMER O ELS QUE ES VENJEN DARRER? O ELS QUE TORNEN A MATAR?
Acabo aquí, perquè escopiria contra tanta hipocresia. Sigueu prou llestos per pensar vosaltres mateixos.

Lletres roges tatuades de sang innocent.. que amb paraules boniques intenten tancar els ulls a la gent. Son aquestes la pitjor i més mortífera arma dels governs. Com poden fer això i viure tranquils, com pot haver-hi gent capaç de creure-ho? Per saber si alguna cosa és bona o dolenta. Simplement heu de fer aquesta prova:

Critiquen a la l’església, s’hi pot tornar? NO
Critiquen al dolents que no tenen poder, s’hi poden tornar? NO
Critiquen als “yankies” , s’hi poden tornar? SI, però no ho faràn.

Critiquen als països font de terrorisme? NOP xD
Per què? Perquè es “ginyen” per la pota”
-Als “Txetxens” Assassins els anomenem RESISTENS , I SON TERRORISTES.
-Als homes que peguen la dona, o a la inversa, Violència de Gènere!!!
-Als terroristes fundamentalistes islàmics, ja els hi ha estat posada una altra etiqueta. Ara son internacionals!!!

I jo em pregunto? Amagant la veritat desapareixeran els problemes, o en sorgiran més?
SERVEIXEN DE RES TANTS EUFEMISMES? No ferir sensibilitats d’agressors i permetre el terrorisme? I per què ho permeten els governs?

QUINA PUTA MERDA DE MÓN!!!

Mi diario
21 de Septiembre, 2004

Estado de ánimo Deprimido

Qué difícil es decir basta. De ti depende que algo finalice y te sientes doblemente culpable. Y hay palabras para subsanar a quien hayas herido? Para calmar el dolor que le provoca no responder su “te quiero”.

A veces me pregunto por qué todo acaba. La respuesta es porque empieza, pero, cuantas cosas hacemos que siempre dejamos a medias? Todo lo bueno termina y lo malo nunca termina...

Otra vez con la injusticia. Y qué es justo realmente? Qué criterio tiene la gente para valorar? Porque para poner verde a alguien no hacen falta muchos títulos... por qué somos así? Dónde ha ido la riqueza humana? Ha existido alguna vez?

Por qué anhelamos lo que no tenemos y despreciamos lo que poseemos? Para qué hacer daño a gente que queremos? Para ser sinceros. Para dejar las cosas claras. Para terminar lo que se ha empezado. Para seguir de otra forma. Para enterrar los buenos recuerdos y que nos odien por decir basta! Porque si eres bueno nadie se acuerda pero siendo malo nunca te olvidan.

Y la gente porqué se quiere y se odia? Porque no es perfecta... porque lo que empieza debe terminar, y eso.. es mentira. Pero es tan difícil demostrar lo que digo como razonar lo que es el amor, o el odio, o una amistad. O el final de todo una relación. Recuerdos, esos siempre están ahí. Nunca se van., y nadie excepto uno mismo puede alterarlos..

Ruedas, necesitamos ruedas, círculos en el espacio para dar vueltas. Al fin y al cabo qué somos? Átomos, materia., energía. Ocupando un espacio que unos afirman es infinito y otros dicen que no existe. A quién creer? Pues que cada uno se haga su propia teoría. No hay una huella que identifica a cada ser? Pues porque no un pensamiento.

Cómo sería vivir dando vueltas? Ni que estuviéramos en el espacio.. -jaja-
Pues sería como ahora. Justo lo mismo. Porque si yo te digo adiós, no corto la cinta en que hablamos. Simplemente marchamos en direcciones opuestas. Si yo te digo hola, nos quedamos un rato y luego alejamos. Más o menos rato, pero luego nos separamos.

Y quién no dice ni hola ni adiós no existe, y si tú lees esto y no entiendes nada es que no eres yo, eso no quiere decir que yo lo entienda, pero se me ha ido mazo hoy..
Quiero decir que, no somos dueños de nada. Vivimos bajo unas leyes “Universales”, físicas y de momento inquebrantables. Estamos abducidos por unos tíos que hablan por millones de personas. He dicho estamos? No, no todos por suerte. Pero nuestra voz solo habla por nosotros mismos.

Encuéntrate a ti mismo y luego encuentra a los demás. Personas, animales, qué más dará? Todos salimos del mismo sitio para terminar igual. La vida se acaba, la alegría también, pero alguien ha pensado que el sufrimiento no terminará jamás? Yo sí.

La perfección no muestra el inicio ni el final.

Mi diario
13 de Septiembre, 2004

Estado de ánimo Triste

Inocencia

Lo que nos hace especiales, distintos o raros, unos de otros pero no de distintas especies es la cualidad de algunos seres, la fragilidad.
Es paradójico que cuando más daño te haga una persona más llegues a quererla. Parece cierto pero es solo otra idea mal enfocada. Para sentirnos bien, necesitamos la aprobación de la otra gente, si una persona es débil requiere de todo el mundo que la rodea para poder realizarse - eso también puede pasarle a alguien fuerte y seguro de si mismo-. Dicho sujeto no comprende como siendo tan genial (como se cree) puede no ser aceptado por otra persona. Sus dudas crecen al mismo tiempo que su inseguridad. Hasta que de pronto se ve inmerso en otro mundo, donde es sumiso y esclavo. Difícil es salir de ahí, y tan relativamente fácil es entrar. Una vez dentro, ya no vemos que hay fuera, creemos que nuestro camino es un sí.

No hay un prototipo para la gente que suele caer en las trampas para ególatras. Simplemente son las riendas y los caminos. Aunque generalmente sufre quién menos se lo merece. Eso tiene explicación: en la juventud siempre se tienen ideas idealistas que creemos van a cambiar el mundo, pero al aprender cómo funciona realmente nos damos cuenta que no hay nada a hacer. Es el gobierno y no la gente quien tiene el poder. Luego no entendemos por qué se encubre tal engaño con la palabra democracia. Pensamientos opuestos que hacen más dura la tarea del seguir viviendo, hasta que rendidos dejamos de ofrecer resistencia y nos resignamos con lo que hay.

Bien, en la vida también hay dos tipos de personas: los que joden y los que se dejan joder. No sé si ya viene determinado por los genes o por los primeros pasos en la vida. Hay muchas suposiciones en la que si un chico tímido y sumiso en el colegio hubiera cogido espíritu de liderazgo y se hubiera enfrontado a sus miedos, ahora podría ser un joven emprendedor que no se dejaría pisotear.
En el amor las cosas cambian. La insatisfacción personal para los agraciados y afortunados que consiguen ir de flor en flor, persigue a los pobres infelices que caen frente a dichos encantadores. Siento tan dura la carga para el amante, la repetición, la rutina en la que los pobres se ven inmersos cada ocasión, hace que quieran probar modos nuevos en los que variar el juego. Ese juego no importa si es humillante y doloroso para la otra persona, pues lo hará sin querer cegada ante la autoridad de su pareja.

[continuarà...]

Mi diario
10 de Septiembre, 2004

Estado de ánimo Hundido

Are you

If you asked me if i’m your man
I could say, yes! I am

The distance is…
The things I can’t do so as far from…

Please, rewind the scene
Come back to the end
But wait, hold on
Please still pause and record

I would kiss you and do it
Endless times

You won’t find any mirror
Coz all of them are broken
By their jelousy
Because of your wonder

Every night, when I fall asleep
I can fly up the sky
And I’m feeling so close to paradise

But sometimes I really miss
The warmth of the land
That’s the only way to live
And take a look behind

After I met you
Things changed
Before I was living in a dream
And now I’m getting more pain
(I don’t know what to do)